El castell
El castell d'Onda es va fundar al voltant del segle X d.C. pels musulmans.
La ciutat fortalesa musulmana comprenia dos espais que denominem:
- La medina amurallada o ciutat civil, amb una primera línia de muralla.
- L'ins (castell) o ciutat politicomilitar.
Al castell, per la seua banda, es diferencien dos recintes:
- L'albacar (el-baqar), segona línia de muralla.
- L'alcassaba (el-kassaba), lloc de residència de l'alcaid (oficial del sultà) a la part més elevada del castell, que formava la tercera i última línia de muralla.
Accedim a l'espai del castell i a la segona línia de muralla per l'entrada flanquejada per dues torres cilíndriques. Aquesta zona comprén l'albacar del castell, que unifica funcions defensives amb les de protecció de la població i bestiar en moments de perill.
L'estructura de la fortificació musulmana es troba soterrada sota l'actual muralla. En el transcurs dels segles s'han produït diverses actuacions que han modificat l'ordenació primitiva d'aquest espai. La més significativa va ser la realitzada durant les guerres carlistes del segle XIX.
Els edificis de l'església i l'escola, els únics actualment dempeus, van ser erigits a principis d'aquest segle pels frares carmelites, aprofitant, en el cas de l'escola, l'estructura de l'aljub principal del castell.
Si accedim pel desnivell de l'albacar, arribem a la porta de l'alcassaba, lloc de comandament (residència de l'alcaid en època musulmana, del comanador de Montesa i dels successius governadors), defensat per la tercera línia de muralla, i espai d'ús eminentment militar.
A mitjan del segle XII es va construir la torre albarrana denominada campanar dels Moros i la muralla de tàpia, per reforçar la defensa de la zona nord.
El 1238, Zayan, l'últim rei moro de València, va retre aquesta al rei catalanoaragonés Jaume I el Conqueridor. A partir d'aquest moment, Onda i el seu castell van passar a mans cristianes.
Un any després de la concessió de la carta de poblament, el 1249, el rei cedeix les regnes del castell i la vila d'Onda a l'Ordre del Temple.
El 1319, la vila d'Onda passa a les mans de l'Ordre de Santa Maria de Montesa. En aquesta època la fortalesa encara devia ser impressionant i, en veure-la, es deia, de forma metafòrica que, com que tenia tantes torres com dies té l'any per això l'anomenaven el castell “de les tres-centes torres”.
Durant la guerra amb Castella (1357-1365) el castell va ser plaça forta, donada la seua importància estratègica. També va ser utilitzat durant la Guerra de les Germanies (1519-24) i, poc després, va ser caserna general del duc de Sogorb en la repressió mudèjar de la serra d'Espadà (1526).
El castell també va ser ocupat per les tropes napoleòniques el 1812 i posteriorment, el 1839, durant les guerres carlistes, la fortalesa es va rehabilitar.
Finalment, durant la Guerra Civil del 1936, el castell també va ser testimoni de diverses accions bèl·liques.
En sortir de l'albacar del castell, arribem a la muralla nord de la medina i, des de la plaça de la Morera, baixant per empinades costes, s'accedeix a la porta nord de la ciutat: el portal de Sant Pere, l'última rehabilitació del qual data del 1578, segons la inscripció d'aquest. En traspassar el portal desemboquem al camí de Castelló, que al seu torn ens duu a la Safona i al centre de la vila.
El monticle del castell d'Onda, donada la seua immillorable situació estratègica entre la plana de La Plana i la serra d'Espadà, ha sigut lloc d'assentament des de la prehistòria. Sobre els vestigis d'antigues cultures (ibèrica i romana) els musulmans van construir una fortalesa primitiva en època califal (segle X). Aquest primer nucli va créixer amb els segles fins a convertir-se en una ciutat fortalesa impressionant coneguda com “el castell de les tres-centes torres”. El castell fou retut al rei Jaume I durant la conquesta cristiana del Regne de València. Posteriorment va ser plaça forta de primer ordre en tots els conflictes bèl·lics que hi va haver, i ha patit diverses reformes al llarg dels segles.
Al Museu del Castell s'exhibeix el magnífic i singular conjunt de guixeries musulmanes procedents d'una casa palatina de principis del segle XIII.
- Zona d'acollida. Sala d'exposicions temporals
- Albacar interior
- Alcassaba
- Museu del Castell d'Onda
- Albacar exterior
HORARI DE VISITA:
- D'octubre a maig de dimarts a divendres de 10 a 14 h.
Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h.
- De juny a setembre de dimarts a diumenge (i festius) de 11 a 14 i de 17 a 20 h.
Tancat: tots els dilluns de l'any, el 24, 25, 31 de desembre, 1 de gener, 1 de maig.
Tel.: 964 76 66 88
