
Menu L'ajuntament L'alcalde La corporació Òrgans de govern Serveis municipals Horaris dependències municipals Arxiu municipal Resultats electorals videos La ciutat Com arribar Onda i la seva història Museus i patrimoni Biblioteques Associacions i entitats Cultura Espais culturals Esports Educació i formació Oferta formativa Servei de normalització lingüística Benestar social Seguretat ciutadana Onda solidària Medi ambient Sanitat i consum Agermanaments Casal Jove Economia i ocupació Directori d'empreses Assessorament i subvencions a empreses Taller d'Ocupació Turisme Recorreguts d'interès Senders locals senyalitzats Guia de comerços locals Guia de bars i restaurants Festes i tradicions Gastronomia Allotjament Tourist Info Seu Electrònica SAT - Servei d'atenció i tramitació Tauler d'anuncis Oferta d'ocupació pública Ordenances municipals Perfil de contractant Registre municipal d'urbanisme Actes de la junta de govern i ple Carpeta ciutadana	Turisme » Recorreguts d'interès » Enclavaments històrics Enclavaments històrics dispersos Molí de la Reixa Monument historicoartístic incoat el 28 d'agost del 1978 i declarat d'Interés Local el dia 8 d'octubre del 1982. Es tracta d'un edifici de tres plantes emplaçat als afores de la població. La construcció presenta originals característiques tipològiques dels edificis industrials de l'època dels quals és un exponent únic pel seu volum i importància. La planta trapezial es recolza en un dels costats a la séquia, amb estructura de murs de càrrega de maçoneria i arcs de cadirat perpendiculars. Cal destacar que la força utilitzada per a moure les pedres del molí provenia de la séquia que discorre pel costat nord de l'edifici, i encara duu aigua, que era abocada en una bassa, conjunt conegut com la Font de la Força. L'aigua d'aquesta séquia prové de la Bassa de la Vila. Convent de Santa Caterina i Calvari Es troben enclavats en un turó pròxim a la ciutat, d'uns 220 metres sobre el nivell del mar al sud del riu Sonella, que és semblant al del castell d'Onda i domina un ampli territori. Solament queden dempeus l'ermita de Santa Caterina i la capella del Calvari, que es troba a la dreta de la porta principal del convent. La capella es va afegir en el segle XVIII com a magatzem i fou a partir del 1836 quan se li va donar ús religiós. La resta de murs del convent no permeten deduir cap tipus de funcionalitat concreta; solament una edificació de tres pisos al sud del jaciment, amb una arquejada al pis superior, característica de les construccions valencianes dels segles XVI al XVIII. També es detecta la presència de soterranis i del que seria una cisterna. L'historiador Mundina ens diu que l'església era molt espaiosa i d'ordre corinti. Durant la Guerra de la Independència va ser utilitzada com a caserna dels espanyols i com a hospital, ocupat després pels francesos. Mentrestant, els religiosos es van traslladar a la població i van tornar a ocupar-lo després de la guerra. El 1835 va ser desamortitzat amb una exclaustració forçosa dels frares i cremat pels portuguesos el 1836. Com a conseqüència va quedar destruït i només es conserva l'ermita actual. Formant un recorregut amb ziga-zaga des del cementiri fins a les ruïnes del convent de Sant Francesc, el Calvari constitueix una de les imatges de major impacte visual dels voltants de la població. Considerat el més antic de la província, el Calvari d'Onda es trobava estar anteriorment a la falda del castell. Castells Chalmeta indica que del 1339 al 1732 va estar en aquest emplaçament, amb l'última estació al costat de la porta principal de la fortalesa. El 1732 s'hagué de renovar i el 1812 va servir de fort als francesos. El 1839 es va enderrocar per tal de fortificar el castell i es va traslladar al que fou un convent de franciscans, del qual es van aprofitar les ruïnes per tal de construir una capella menuda amb altar i cor el 1851. L'actual Calvari està format per pilons amb cornises clàssiques i coberta de teula àrab a quatre aigües. Els retaules de les estacions són de ceràmica pintada dels anys 1940-1960. Els camins són de terra, amb esglaons de pedra del terreny. Plantació de xiprers, pins i garrofers. Ermita de Santa Bàrbara Emplaçada en un turó de les estribacions del Montí (forest que limita pel sud la població) es troba aquesta antiga ermita, a 326 metres sobre el nivell del mar, que domina el panorama de la Plana fins al mar. És una edificació d'una sola nau, de quatre trams, amb una torre campanar menuda situada a la dreta de l'accés i una sèrie de dependències secundàries a la part posterior. Una porta en què apareix la data 1697 dóna accés a l'interior, totalment espoliat, en el qual es conserva part del paviment, de les pilastres i restes de la cornisa longitudinal. Dels annexos queden els fonaments dels murs del que hagué de ser l'habitatge de l'ermità, amb una cisterna embovedada a la part posterior del temple. La Crònica de Viciana (1563) esmenta aquest temple, així que la data 1697 que figura a la porta segurament es refereix a la seua renovació o reconstrucció. L'ermita va ser incendiada el 20 d'agost del 1836 per considerar-la cau de carlistes. Ermita del Salvador L'ermita del Salvador, patró d'Onda, data del segle XVIII i en aquesta existeix una hostatgeria i una zona d'esplai. El conjunt d'edificis és de tipus popular i volums senzills. Està format per capella, hostatgeria i porxos, encara que també hi ha altres tipus de construccions menors que constitueixen un entorn d'allò més interessant. Fortificació ibèrica del Torrelló Edat del Bronze i Cultura Ibèrica. Aquest jaciment arqueològic està situat sobre una terrassa elevada delimitada al nord pel barranc del Torrelló i al sud pel riu Millars, que conflueixen ambdós a l'est i formen una espècie de península, d'accés fàcil únicament per l'oest. Es tracta d'una xicoteta fortificació amb un mur que descriu una forma circular, amb un parament de files de pedres grans amb altres de més menudes a manera de tascó, típic de la cultura ibèrica. Per dins, paral·lelament, a uns 3 metres cap a l'interior hi ha un altre que pertany a un moment anterior, a la cultura del Bronze, amb un parament de pedra seca i amb talús. El jaciment té una extensió d'uns 2.100 m2, amb unes dimensions aproximades de 64 x 45 metres. El recinte està format en la seua major part per una defensa o escarpa natural, amb roques verticals amb un desnivell d'uns 20 metres que permet, per tant, que les obres de defensa no siguen de gran envergadura. La part principal la compon una torre alçada damunt del terreny que és pla, amb un sistema complex de murs contraforts. Pont medieval de Sonella Pont del segle XVI de dos ulls desiguals amb un piló central a manera de contrafort de forma hexagonal. La seua longitud total aproximada és de 28,50 metres, amb una amplària de 3,40 metres. És obra de cadirat, amb quatre arcs rebaixats per obertura. Aquests arcs formen nervis separats entre si i sense cap tipus de farciment. El pont, sobre el riu Sonella, va permetre el pas de la vila a l'horta de Sonella i al convent franciscà de Santa Caterina. Calçada romana Es tracta d'un camí empedrat que discorre per la Pedrissa des de la zona del Pla dels Olivars fins al Mas de Pere i les masies del Sitjar; té un segon branc que es dirigeix al riu Sonella fins a unes estructures que semblen ser un pont que el travessaria en direcció a Onda construït el 1867. Té una amplària d'entre dos i tres metres i una longitud total d'1,5 a 2 km. Cal dir que el tipus d'obra no és el típic d'una calçada romana. Potser és un camí secundari d'aquella època o es va construir en una època més recent (medieval). Les pedres són irregulars i queden restes dels senyals deixats pels carruatges, amb marques del seu pas a les pedres. La Talaia Correspon a una torre de vigilància d'època musulmana, encara que alguns l'atribueixen al període romà. Se situa al d'un pujol de pendent pronunciat pertanyent a la Pedrissa, sobre el llit del riu Millars i està visualment comunicada amb el castell. La torre és cilíndrica i té una alçada d'aproximadament 5 metres, formada per blocs de pedra amb argamassa. Aquesta torre va tenir la funció de vigilància i custòdia del camí de ferradura, presumible via romana, que discorria als seus peus a través de les muntanyes de la Pedrissa.

Enclavaments històrics dispersos

Molí de la Reixa

Monument historicoartístic incoat el 28 d'agost del 1978 i declarat d'Interés Local el dia 8 d'octubre del 1982.

Es tracta d'un edifici de tres plantes emplaçat als afores de la població. La construcció presenta originals característiques tipològiques dels edificis industrials de l'època dels quals és un exponent únic pel seu volum i importància. La planta trapezial es recolza en un dels costats a la séquia, amb estructura de murs de càrrega de maçoneria i arcs de cadirat perpendiculars.

Cal destacar que la força utilitzada per a moure les pedres del molí provenia de la séquia que discorre pel costat nord de l'edifici, i encara duu aigua, que era abocada en una bassa, conjunt conegut com la Font de la Força. L'aigua d'aquesta séquia prové de la Bassa de la Vila.

Convent de Santa Caterina i Calvari

Es troben enclavats en un turó pròxim a la ciutat, d'uns 220 metres sobre el nivell del mar al sud del riu Sonella, que és semblant al del castell d'Onda i domina un ampli territori.

Solament queden dempeus l'ermita de Santa Caterina i la capella del Calvari, que es troba a la dreta de la porta principal del convent. La capella es va afegir en el segle XVIII com a magatzem i fou a partir del 1836 quan se li va donar ús religiós.

La resta de murs del convent no permeten deduir cap tipus de funcionalitat concreta; solament una edificació de tres pisos al sud del jaciment, amb una arquejada al pis superior, característica de les construccions valencianes dels segles XVI al XVIII. També es detecta la presència de soterranis i del que seria una cisterna.

L'historiador Mundina ens diu que l'església era molt espaiosa i d'ordre corinti. Durant la Guerra de la Independència va ser utilitzada com a caserna dels espanyols i com a hospital, ocupat després pels francesos. Mentrestant, els religiosos es van traslladar a la població i van tornar a ocupar-lo després de la guerra. El 1835 va ser desamortitzat amb una exclaustració forçosa dels frares i cremat pels portuguesos el 1836. Com a conseqüència va quedar destruït i només es conserva l'ermita actual.

Formant un recorregut amb ziga-zaga des del cementiri fins a les ruïnes del convent de Sant Francesc, el Calvari constitueix una de les imatges de major impacte visual dels voltants de la població.

Considerat el més antic de la província, el Calvari d'Onda es trobava estar anteriorment a la falda del castell. Castells Chalmeta indica que del 1339 al 1732 va estar en aquest emplaçament, amb l'última estació al costat de la porta principal de la fortalesa. El 1732 s'hagué de renovar i el 1812 va servir de fort als francesos.

El 1839 es va enderrocar per tal de fortificar el castell i es va traslladar al que fou un convent de franciscans, del qual es van aprofitar les ruïnes per tal de construir una capella menuda amb altar i cor el 1851.

L'actual Calvari està format per pilons amb cornises clàssiques i coberta de teula àrab a quatre aigües. Els retaules de les estacions són de ceràmica pintada dels anys 1940-1960.

Els camins són de terra, amb esglaons de pedra del terreny. Plantació de xiprers, pins i garrofers.

Ermita de Santa Bàrbara

Emplaçada en un turó de les estribacions del Montí (forest que limita pel sud la població) es troba aquesta antiga ermita, a 326 metres sobre el nivell del mar, que domina el panorama de la Plana fins al mar. És una edificació d'una sola nau, de quatre trams, amb una torre campanar menuda situada a la dreta de l'accés i una sèrie de dependències secundàries a la part posterior.

Una porta en què apareix la data 1697 dóna accés a l'interior, totalment espoliat, en el qual es conserva part del paviment, de les pilastres i restes de la cornisa longitudinal. Dels annexos queden els fonaments dels murs del que hagué de ser l'habitatge de l'ermità, amb una cisterna embovedada a la part posterior del temple.

La Crònica de Viciana (1563) esmenta aquest temple, així que la data 1697 que figura a la porta segurament es refereix a la seua renovació o reconstrucció. L'ermita va ser incendiada el 20 d'agost del 1836 per considerar-la cau de carlistes.

Ermita del Salvador

L'ermita del Salvador, patró d'Onda, data del segle XVIII i en aquesta existeix una hostatgeria i una zona d'esplai. El conjunt d'edificis és de tipus popular i volums senzills. Està format per capella, hostatgeria i porxos, encara que també hi ha altres tipus de construccions menors que constitueixen un entorn d'allò més interessant.

Fortificació ibèrica del Torrelló

Edat del Bronze i Cultura Ibèrica. Aquest jaciment arqueològic està situat sobre una terrassa elevada delimitada al nord pel barranc del Torrelló i al sud pel riu Millars, que conflueixen ambdós a l'est i formen una espècie de península, d'accés fàcil únicament per l'oest. Es tracta d'una xicoteta fortificació amb un mur que descriu una forma circular, amb un parament de files de pedres grans amb altres de més menudes a manera de tascó, típic de la cultura ibèrica. Per dins, paral·lelament, a uns 3 metres cap a l'interior hi ha un altre que pertany a un moment anterior, a la cultura del Bronze, amb un parament de pedra seca i amb talús.

El jaciment té una extensió d'uns 2.100 m2, amb unes dimensions aproximades de 64 x 45 metres. El recinte està format en la seua major part per una defensa o escarpa natural, amb roques verticals amb un desnivell d'uns 20 metres que permet, per tant, que les obres de defensa no siguen de gran envergadura.

La part principal la compon una torre alçada damunt del terreny que és pla, amb un sistema complex de murs contraforts.

Pont medieval de Sonella

Pont del segle XVI de dos ulls desiguals amb un piló central a manera de contrafort de forma hexagonal. La seua longitud total aproximada és de 28,50 metres, amb una amplària de 3,40 metres.

És obra de cadirat, amb quatre arcs rebaixats per obertura. Aquests arcs formen nervis separats entre si i sense cap tipus de farciment.

El pont, sobre el riu Sonella, va permetre el pas de la vila a l'horta de Sonella i al convent franciscà de Santa Caterina.

Calçada romana

Es tracta d'un camí empedrat que discorre per la Pedrissa des de la zona del Pla dels Olivars fins al Mas de Pere i les masies del Sitjar; té un segon branc que es dirigeix al riu Sonella fins a unes estructures que semblen ser un pont que el travessaria en direcció a Onda construït el 1867. Té una amplària d'entre dos i tres metres i una longitud total d'1,5 a 2 km.

Cal dir que el tipus d'obra no és el típic d'una calçada romana. Potser és un camí secundari d'aquella època o es va construir en una època més recent (medieval). Les pedres són irregulars i queden restes dels senyals deixats pels carruatges, amb marques del seu pas a les pedres.

La Talaia

Correspon a una torre de vigilància d'època musulmana, encara que alguns l'atribueixen al període romà. Se situa al d'un pujol de pendent pronunciat pertanyent a la Pedrissa, sobre el llit del riu Millars i està visualment comunicada amb el castell. La torre és cilíndrica i té una alçada d'aproximadament 5 metres, formada per blocs de pedra amb argamassa. Aquesta torre va tenir la funció de vigilància i custòdia del camí de ferradura, presumible via romana, que discorria als seus peus a través de les muntanyes de la Pedrissa.