Recorreguts pel nucli antic i la història d'Onda
El nucli antic i el castell d'Onda
Estan declarats conjunt historicoartístic i Bé d'Interès Cultural.
Passejant pels estrets carrers, fidel reflex de l'urbanisme musulmà i de l'adaptació a l'orografia de la muntanya, ens traslladem a l'edat mitjana. La ciutat medieval, la fisonomia de la qual ens recorda a una mitja lluna, va estar amurallada i jalonada per diverses portes. El portal principal va ser el de la Safona (o Sant Roc), situat entre el carrer de la Safona i la plaça de Sant Roc, avui dia desaparegut. En passar per aquest portal s'arribava a la plaça de l'Almodí (també denominada Font de Dins).
La plaça de l'Almodí va ser el centre principal de la vila medieval i el lloc on es realitzava el mercat de la població.
A través d'un carreró cobert ens dirigim a l'església de Santa Margarida o de la Sang, que va ser construïda pels monjos cavallers de l'Ordre del Temple a mitjan segle XIII.
Continuem el nostre passeig pels carrers estrets, de ple sabor islàmic, que arranquen i desemboquen en placetes irregulars i inclinades.
A partir del segle XIV, després de la conquesta cristiana (al voltant del 1238), i encara que es va mantenir l'esquema urbà ja descrit, les estructures de les cases es van suplantar a poc a poc per edificacions gòtiques, caracteritzades per arcs de carreus de forma ogival.
Parem atenció als nombrosos panells devocionals ceràmics amb representacions religioses (segles XVIII al XX) que, fruit de la profunda devoció popular als seus sants, estan dedicats als carrers i places que donen nom.
Al carreró de la plaça de Sant Cristòfol va existir un habitatge palatí o residencial hispanomusulmà que data de l'època almohade. D'aquesta casa només s'ha conservat part del pati central d'andanes i el magnífic conjunt de guixeries musulmanes profusament decorades del porticat.
Des de la plaça de Sant Cristòfol arribem a la plaça de l'Església. El primitiu temple gòtic, edificat possiblement sobre la mesquita major de la medina, va desaparéixer sota les flames en l'incendi del 1467.
L'actual església Major es va començar a construir el 1727, i la façana correspon a l'estil neobarroc. A la sagristia es conserva el retaule de Sant Antoni i Santa Bàrbara (1558), obra del mestre Juan de Juanes.
Vorejant el temple pel carrer dels Àngels, seguint el recorregut de la muralla medieval, ens trobem amb la Font del Sabater. Davant d'aquesta font s'obri el barri de la Moreria. Aquest barri moro es va fundar pels musulmans que van ser desplaçats de la medina a partir del 1248, data en la qual el rei Jaume I concedeix la carta de poblament, i els pobladors cristians comencen a ocupar les cases dels mahometans. El barri s'ha conservat invariable pel que fa al seu traçat, i forma amb els carrers de Sant Vicent i de Moreria un recinte tancat sobre si mateix, com correspon a l'urbanisme islàmic. Al centre va tenir una mesquita que va ser posteriorment convertida en la capella de Sant Vicent que avui podem observar.
Entre les pedres del lateral dret de la Font del Sabater es pot distingir una làpida sepulcral amb inscripció llatina. Altres vestigis d'època romana ens permeten aventurar l'existència d'una Onda romana.
Prosseguim el nostre passeig fins a la plaça de la Sinagoga que, com el seu topònim indica, va ser l'eix del barri jueu de l'Onda medieval. Les restes de brancal que observem a l'accés, des de la Moreria, corresponen a un portal desaparegut.
A l'altre extrem de la plaça va existir una altra de les portes més importants de la fortificació: el portal de València, que obria la vila cap al sud.
Des de la plaça de la Sinagoga pugem cap al castell per les Escaletes del Gats, un dels racons més típics de la vila medieval.
Capella de Sant Vicent Ferrer
L'ermita està construïda sobre el lloc que, segons la tradició, va predicar sant Vicent Ferrer durant una visita a Onda el 1412, després d'intervindre en el Compromís de Casp.
Es tracta d'una ermita de planta central amb cúpula de mitjana taronja amb il·luminació natural superior. Està adornada amb pilastres d'ordre corinti. L'altar presenta quatre columnes corínties, on hi trobem indicada la data 1792. Té dibuixos al fresc a les petxines amb sants de l'Ordre dels Dominics. Consta també de quadres als dos murs laterals.
A la façana exterior es pot veure un retaule de dotze peces de ceràmica que representen el sant titular amb rajoles del segle XIX.
La coberta és de teula ceràmica vidriada de color blau, amb els límits de la base octogonal en ceràmica blanca. La resta de la coberta és de teula ceràmica i la rematada és de ferro forjat.
Capella de Sant Josep
Se'n coneix l'existència des del 1786. Va sofrir renovacions el 1807 i el 1849, d'una de les quals procedeix, segurament, l'ornamentació actual.
Consta d'una planta quadrada amb cúpula semiesfèrica dividida en vuit segments. La coberta de la cúpula és de teula ceràmica a quatre aigües. A la façana s'adverteixen els elements de cadirat dels cantons i un retaule ceràmic del titular.
A l'interior el temple és d'ordre corinti, amb dues pilastres a cada cantó. L'entaulament presenta ornamentació d'elements vegetals d'escaiola. La cúpula s'alça sobre petxines adornades amb figures d'àngels entrellaçats de cornises i elements vegetals, de tipus barroc.
Cal destacar el sòcol de rajola en color blau i blanc, així com el paviment de l'altar. Existeixen enfront de l'altar dos soterraments del 1797 i el 1802.
Una imatge de Crist amb la corona d'espines constitueix un dels elements de més valor que es conserven.
